Els dies 27 i 28 de maig del 2022 torna la Festa de la Ciència de la Universitat de Barcelona en format presencial a l’Edifici Històric de la UB. Es tracta de l’esdeveniment més rellevant del programa de divulgació de la Universitat de Barcelona i té com a objectiu aconseguir que la ciutadania i l’acadèmia dialoguin d’una forma directa, propera i divertida. La trajectòria d’aquest projecte ha fet que es consolidés dins l’agenda cultural de Barcelona i que any rere any en gaudeixin milers de persones d’arreu del territori.

La vuitena edició es presenta amb una novetat molt important, per primer cop, la Festa se celebrarà durant dues jornades consecutives. Així, el matí de divendres 27 de maig estarà destinat a centres educatius i la jornada de dissabte 28 de maig serà oberta al públic general. 

Enguany la Festa compta amb la realització d’una cinquantena de tallers que tractaran un gran ventall de temàtiques. Es parlarà de realitat virtual, del funcionament del cervell, de l’ús de la fonètica en la ciència forense, de microbiologia, de salut mental positiva, d’ecologia, i molt més!

La Festa de la Ciència UB és una iniciativa impulsada pel Vicerectorat de Recerca, a través de la Delegada per a la Divulgació Científica, i està organitzada per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+I), amb la col·laboració de nombrosos grups d’investigació i d’unitats administratives, i el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i Tecnologia F.S.P (FECYT).

Data : 27 i 28 de maig del 2022

Hora: De 9.00 a 14.00 h

Lloc: Edifici Històric de la Universitat de Barcelona

URL de la festa http://www.ub.edu/laubdivulga/festacienciaub/

TALLERS

  1. Bacteris i microbioma: bons o dolents?

Grup de Recerca en Patologia Infecciosa i Sensibilitat Antibiòtica. Departament de Patologia i Terapèutica Experimental. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Campus Bellvitge

El microbioma és el conjunt de microorganismes que habiten en el nostre cos, i és essencial per gaudir d’una bona salut. Un desequilibri en el microbioma pot causar algunes malalties, com ara la infecció per Clostridium difficile. En certs casos extrems, els antibiòtics no són suficients per al seu tractament, i es necessiten altres eines terapèutiques, com ara el trasplantament de microbiota.

Us proposem un joc per conèixer millor el nostre microbioma i els diferents mecanismes que poden afectar el seu equilibri.

  • Calcant el passat

Centro Para El Estudio De La Interdependencia Provincial En La Antigüedad Clásica (CEIPAC) – UBICS. Departament d’Història i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història

Com s’estudia el material epigràfic al laboratori sense fer-lo malbé? En aquest taller us convidem a descobrir-ho tot fent un calc de silicona d’un segell epigràfic d’una àmfora. Un sistema molt innovador, ràpid i senzill que ha estat desenvolupat per diferents investigadors en els últims anys.

  • Cèl·lules mare, cultius i aplicacions

Stem Cells Development and Disease. Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia. Facultat de Biologia

Les cèl·lules mare, tal com indica el seu nom, poden donar lloc a qualsevol tipus de cèl·lula especialitzada del cos humà. Els estudis amb aquestes cèl·lules desperten molt interès perquè poden ajudar-nos a entendre com funcionen algunes malalties, generar noves cèl·lules sanes o testar medicaments. En aquest taller aprendrem què és un cultiu cel·lular, com es manipulen aquestes cèl·lules als laboratoris i quines aplicacions pot tenir la recerca en cèl·lules mare.

  • De la realitat virtual al món real

Aplicacions de la Realitat Virtual i altres noves tecnologies en la Psicologia Clínica i de la Salut (VR-PSY-LAB). Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia. Facultat de Psicologia

La realitat virtual és l’entorn que es genera amb l’ús de tecnologia informàtica i que recrea una situació amb cert grau de realisme, de tal manera que l’usuari té la sensació que està immers en aquest entorn. Com ens pot ajudar la realitat virtual a millorar la qualitat de vida de les persones? Mitjançant aquesta tecnologia es poden generar les mateixes reaccions físiques, psicològiques, emocionals i conductuals que s’experimenten davant d’estímuls reals. En aquest taller aprendrem que, aplicant la realitat virtual al món de la recerca, podem simular les respostes de malestar físic i psicològic que viu una persona davant certs estímuls virtuals, per poder entendre i tractar aquest malestar i millorar la seva qualitat de vida.

  • Descobreix la fonètica forense: a quin personatge famós t’assembles per la veu?

Laboratori de Fonètica. Facultat de Filologia i Comunicació

Saps què és la fonètica? És la ciència que analitza la veu de les persones. Té diferents aplicacions pràctiques, com la fonètica clínica o la fonètica forense, que permet descobrir, per exemple, els autors d’un crim.

En aquest taller aprendrem quina és la tasca que duen a terme els fonetistes forenses gràcies a un programa informàtic que permet comparar veus. Així doncs, a partir de comparar la veu de les persones participants amb altres veus (tant veus de personatges famosos com veus sintètiques), determinarem quina semblança hi ha entre elles i aprendrem a treballar i interpretar els LTAS, que són els gràfics que s’obtenen com a resultat d’aquesta comparació.

  • Descobreix la teva personalitat!

Grup de Recerca en Cognició i Llenguatge (GRECIL). Departament de Cognició, Desenvolupament i Psicologia de l’Educació. Facultat de Psicologia. Institut de Neurociències

Al llarg de la història, s’han anat desenvolupant diferents eines per intentar estudiar el caràcter de les persones. En aquest taller t’aproparem a les tècniques més actuals que es fan servir per a analitzar la personalitat. Podràs realitzar una prova d’avaluació i t’ajudarem a interpretar adequadament els seus resultats.

  • El cervell, l’òrgan que dirigeix l’espectacle

Psicologia Quantitativa – Neurociència Quantitativa. Facultat de Psicologia

En aquest taller coneixeràs una part del cervell a partir de dues activitats ben diferents! Primer parlarem de l’efecte Stroop i veurem com, a vegades, el cervell funciona més lentament del que s’espera. També podràs observar imatges funcionals del cervell de persones sense trastorn i persones amb Síndrome de Down, i junts, aconseguirem trobar diferències en connectivitat cerebral.

  • El detectiu Conan contra l’organització. Escape room de fonètica

Grup d’innovació docent FONCAT. Departament de Filologia Catalana i Lingüística general. Facultat de Filologia i comunicació

Saps per què és important pronunciar adequadament en català o en qualsevol llengua? Ens permet ser més comprensibles i tenir més fluïdesa quan parlem. En aquest taller-scape room et proposem uns reptes per pronunciar frases i paraules del català amb el detectiu Conan.

  • El món de les xarxes: d’ecologia al cervell

Física no lineal. Departament de Física de la Matèria Condensada. Facultat de Física. Institut de Sistemes Complexos (UBICS)

Les xarxes en Ciència es basen en la idea de considerar objectes que s’enllacen entre sí. Els objectes poden ser molt diferents, com ara animals, persones o neurones del cervell. Els enllaços representen interaccions entre els objectes, per exemple quins animals menja un animal o quina informació passa d’una neurona a una altra. En el taller jugarem amb les xarxes i la seva importància, ja que sobretot ens ajuden a analitzar la fragilitat d’un sistema. Què passa si desapareixien de la natura els insectes? En el taller també veurem com la mateixa idea científica es pot aplicar a camps molt diferents, del món animal al nostre cervell.

  1. Els fòssils una finestra al passat

AMBARES. Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà. Facultat de Ciències de la Terra

Els fòssils són restes d’organismes del passat, o traces de la seva activitat, que ens donen informació de com de similar o diferent va ser la vida en els ecosistemes del passat. En aquest taller veurem que hi ha molts tipus de fòssils i que ens aporten molta informació per interpretar el passat. En particular, parlarem de l’ambre. Explicarem d’on prové i quin paper ha jugat en el registre fòssil. Intentarem explicar com l’ambre «atrapa» petits insectes i com ens permet veure, com si d’una finestra es tractés, un petit episodi del passat de la Terra. D’aquesta manera, potser podem observar actualment un insecte que en el passat va xuclar la sang d’algun dinosaure!

  1. Els secrets de les ciències de l’alimentació

Components Bioactius dels Aliments. Campus de l’Alimentació de Torribera

Els misteris científics que s’amaguen en la frescor dels ous, les calories d’un esmorzar, les farines al microscopi i la percepció de les olors. Les ciències de l’alimentació ens permeten entendre que passa quan els ous van envellint, esbrinar falses aparences respecte a les calories d’un àpat, diferenciar entre farines que a ull nu semblen iguals i jugar amb la percepció del sentit de l’olfacte.

  1. Endolla el teu cervell

Grup de Recerca en Neurociència Cognitiva (BrainLab) i Projecte Artsoundscapes. Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona. Facultat de Psicologia

En el taller “Endolla el teu cervell” podreu aprendre sobre electroencefalografia i descobrir el projecte Artsoundscapes!

L’electroencefalografia és una tècnica que ens permet explorar el sistema nerviós central registrant l’activitat elèctrica del nostre cervell en temps real. L’origen d’aquesta senyal elèctrica es troba a les neurones piramidals i per mitjà d’uns elèctrodes col·locats al cap la captem i registrem. En aquest taller podreu veure les vostres ones cerebrals mesurades amb la tècnica de l’encefalograma i podreu posar a prova les habilitats mentals que s’utilitzen regularment en els experiments de ciència cognitiva.

L’objectiu del projecte Artsoundscapes és explorar el rol de l’acústica en la producció de pintures rupestres en societats caçadores-recol·lectores. Dins aquest projecte, s’estudia si l’acústica de les localitzacions amb art rupestre evoquen emocions especials o patrons d’activitat cerebral relacionades amb estats alterats de la ment. A la VIII Festa de la Ciència, es mostraran imatges de pintures rupestres d’arreu del món, juntament amb sons convolucionats amb l’acústica de les localitzacions on estan les pintures rupestres. Aquest muntatge audiovisual permetrà al públic sentir-se immers als paisatges on els nostres avantpassats pintaven.

  1. Etapes en el descobriment i desenvolupament de nous fàrmacs

Medicinal Chemistry and Pharmacology. Facultat de Farmacia i Ciències de l’Alimentació

El descobriment i desenvolupament de nous fàrmacs és un procés molt complex, però a la vegada fascinant. És un llarg camí que implica la intervenció d’investigadors de molts àmbits de coneixement, per tant, és una recerca multidisciplinar. En aquest taller farem un viatge per les etapes més rellevants, que van des de que es determina una necessitat de descobrir una nova teràpia per a una malaltia que no té tractament o bé una millora en un tractament ja existent, passant per la cerca de la diana terapèutica, el disseny d’una molècula i la seva preparació, l’estudi en models animals i finalment el pas a les persones. També viatjarem juntament amb el fàrmac des de que el prenem per via oral fins que surt del nostre cos. És un viatge complicat però que en aquest taller ho explicarem molt didàcticament perquè sigui entenedor.

Tindrem vídeos, pòsters, jocs interactius, experiments químics i també l’oportunitat de parlar amb investigadors molt qualificats per comentar dubtes i fer suggeriments.

  1. Exploració Neuropsicològica del cervell: Torres de Hanoi i trail making B

Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia, Secció de Psicobiologia Facultat de Psicologia. Institut de Neurociències

La Torre de Hanoi i el Trail Making test són dues probes d’avaluació neuropsicologia que ens ajuden a estudiar el funcionament cerebral de les persones, en concret les funcions executives (com ara la capacitat atencional, la inhibició de seqüències automàtiques, la flexibilitat mental i la memòria de treball d’una persona) que fonamentalment estan controlades pel lòbul frontal dorsolateral. La Torre de Hanoi s’utilitza com a prova diagnòstica per estudiar el desenvolupament (o deteriorament) de capacitats de planificació o funcions executives. La solució del problema requereix executar moviments contraintuïtius, és a dir, que aparentment ens allunyen de l’objectiu. Per superar aquests conflictes i resoldre el problema amb el mínim nombre de moviments possible, cal planificar (anticipar) més d’un moviment. El trail making consta de dues parts: A i B. En aquest taller utilitzarem la part B on avaluarem funcions com ara la inhibició de seqüències automàtiques, la flexibilitat mental i la memòria de treball. Per aquest motiu tractarem d’enllaçar amb el menor temps possible lletres i números disposats en un full. S’oferiran exemples del seu ús en clínica i recerca, i veurem com l’avaluació neuropsicològica ofereix informació complementària a la que proporcionen els estudis de neuroimatge cerebral.

  1. Fem arqueologia!

Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). Departament d’Història i Arqueologia. Facultats de Filosofia i de Geografia i Història

Podem saber com vivien els nostres avantpassats? Molts dels espais on vivim avui en dia ja eren habitats des de la prehistòria. Llavors, encara no existia l’escriptura, de manera que les restes que hi ha als jaciments són l’única font d’informació d’èpoques passades. Més tard, les societats van adoptar l’escriptura, però l’arqueologia continua sent una eina valuosa per conèixer-les, ja que sovint ens explica allò que no està escrit.

En aquest taller aprendrem com funciona la recerca arqueològica, quins són els mètodes que permeten fer deduccions a través de restes, quines són les restes que        trobarien de la nostra societat els arqueòlegs i arqueòlogues del futur i quines deduccions podrien fer de la nostra manera de viure.

  1. Física casolana: del sabó a la fibra òptica

Soft magnetic matter. Departament de Física de la Matèria Condensada. Facultat de Física

En aquest taller, coneixerem alguns conceptes fonamentals de diversos àmbits de la física tot fent ús d’objectes d’allò més quotidians. Perquè les bombolles de sabó tenen la forma que tenen i quin paper hi juga el principi de minimització de l’energia? Què és la tensió superficial i com en podem veure l’efecte amb un plat d’aigua, uns grans de pebre, i un bastonet d’orelles banyat en sabó? Quins efectes sorprenents podem descobrir sobre la propagació de la llum en diferents medis, i com ho apliquem al funcionament d’una fibra òptica? Veniu a divertir-vos i aprendre-ho amb nosaltres!

  1. Física i societat: quan les partícules que estudiem som nosaltres mateixos

Complexity Lab Barcelona. Facultat de Física

Les xarxes complexes ens permeten descriure molts sistemes diferents, que tenen en comú el fet d’estar formats per elements quasi idèntics en interacció, i en els quals emergeixen comportaments grupals, de vegades sorprenents. Alguns exemples són el cervell (format per neurones) o la societat (formada per persones). Aquest taller us permetrà començar a conèixer les propietats de les xarxes complexes a través d’un model socio-físic d’opinions i emocions.

  1. Fisiologia de xarxes i exercici

Sistemes Complexos i Esport. INEFC Barcelona

Els sistemes i subsistemes de l’organisme formen xarxes niades que interactuen horitzontal i verticalment formant sinèrgies per mantenir una estabilitat dinàmica, que és sinònim de salut. Les funcions de cada component del sistema estan acoblades de tal manera que qualsevol pertorbació externa de certa magnitud les altera totes. L’exercici ens fa entendre aquest funcionament coordinat i sincronitzat de les xarxes fisiològiques i representa un exemple excepcional per entendre com funciona l’organisme per mantenir i millorar la salut. El taller ens ofereix l’oportunitat d’experimentar amb el propi cos aquest nou concepte de fisiologia.

  1. Tots som mutants

Genètica Molecular Humana. Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística. Facultat de Biologia

Com es transmeten les malalties de pares a fills? A partir de trencaclosques, jocs i altres activitats podreu aprendre i conèixer sobre malalties rares, genètica i herència.

  • Emporta’t el teu ADN a casa

Genètica Molecular Humana. Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística. Facultat de Biologia

L’ADN o àcid desoxiribonucleic és una molècula que està present a totes les cèl·lules del nostre cos. És extremadament important ja que conté tota la informació que marcarà com som, com creixem, com funcionen els nostres òrgans, etc. I sabeu què? No només el trobem a les cèl·lules animals, sinó que tots els organismes vius en tenen.

En aquest taller podràs extreure el teu propi ADN, o el de les fruites com la maduixa i el plàtan, i emportar-te’l a casa!

  • Ginna, gimcana nanotecnològica

Nanomètriques i altres (electrònica i laboratori). CCiTUB/ELECMI

Ens situem a l’any 2099 i no s’ha aconseguit complir els reptes plantejats en l’agenda 2100. Estem en el pitjor dels escenaris! La Terra està afectada per tres grans problemes: la falta d’energia per a tota la població, amb falta de subministrament; problemes de proveïment d’aliments i aigua en diverses parts de planeta, i la pèrdua de biodiversitat i degradació dels ecosistemes. Les solucions a aquests reptes venen de la mà de la recerca en nanotecnologia i de les expertes en aquesta disciplina.

Una d’aquestes expertes és la Ginna, cap del laboratori 3RTS100. La Ginna ha treballant molt per a trobar solucions a aquests problemes. En el seu laboratori, tan petit que no ocupa ni un micròmetre quadrat, fent servir uns increïbles microscopis ha aconseguit grans resultats, que ha reportat en una sèrie d’informes que permetran dur a terme un pla d’acció ràpida per a solucionar els tres grans problemes. L’esperança de la humanitat està a les seves mans.

Però aquest informes estan en perill! Una poderosa i ultrasecreta organització que vol la informació científica per enriquir-se ha aconseguit superar les defenses informàtiques del laboratori. El sistema de seguretat del laboratori s’ha activat bloquejant-lo i aïllant-lo de qualsevol comunicació.

La catàstrofe està apunt d’arribar. El següent pas del protocol de seguretat és esborrar tota la informació per tal que no arribi a mans equivocades.

Podràs ajudar a Ginna a desbloquejar el seu laboratori, recuperar els informes i salvar la humanitat? Només tenim 45 minuts!

  • L’ecoepidemiologia: clau per a la salut del futur. De la bota a la bata

Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals Facultat de Biologia

L’ecoepiddemiologia estudia les complexes relacions entre els patògens, els seus hostes i el seu entorn. Té i tindrà molta importància en la prevenció de malalties infeccioses en un món canviant i molt connectat. Els estudis ecoepidemiològics que fa l’equip de la Universitat de Barcelona comprenen tant els treballs de camp com els d’anàlisis de laboratori i informàtics.
En aquest taller podreu descobrir les tècniques que es fan servir per obtenir mostres biològiques. Experimentar amb material emprat en els mostrejos de camp (treballs de bota): exploracions subterrànies, configuració d’aparells d’enregistrament de crits ultrasònics i audició d’ultrasons de ratpenats. I veure com es treballa l laboratori (treballs de bata)!

  • La difracció d’electrons

LENS-MIND, IN2UB. Departament d’Enginyeria Electrònica i Biomèdica. Facultat de Física

Aquest taller ens permetrà veure una demostració pràctica i didàctica del fenomen de difracció de la llum, i com aquest està relacionat amb la microscòpia electrònica de transmissió. Els participants faran servir làsers de diferents colors i un banc òptic per entendre aquest fenomen òptic i la seva utilitat indirecta en microscòpia.

  • La força que ens uneix

Física Nuclear i Hadrònica. Departament de Física Quàntica i Astrofísica. Facultat de Física. Institut de Ciències del Cosmos (ICCUB)

De què està formada la matèria? Com s’uneix? Aquesta activitat té com a protagonista la força nuclear forta, que és l’encarregada de mantenir unides les partícules i subpartícules que formen els nuclis dels àtoms. A través de trencaclosques dinàmics i divertits, podrem entendre de forma molt visual les lleis que permeten combinar aquestes partícules tant a escala de protons i neutrons com a escala de les subpartícules que els formen, els quarks.

  • La mosca de la fruita com a model de recerca

Genetics of Cell Behaviour in Development. Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística. Facultat de Biologia

Drosophila melanogaster, popularment coneguda com la mosca de la fruita, és un dels organismes model més utilitzats en el camp de la genètica i la biologia del desenvolupament. L’objectiu d’aquest taller és donar a conèixer les característiques bàsiques d’aquest organisme i l’ús que se’n fa en recerca.

Concretament, en aquesta activitat utilitzarem lupes binoculars per observar els diferents estadis del cicle vital de les mosques, diferenciar els mascles i les femelles, i observar soques mutants per diversos caràcters genètics (color i forma dels ulls, morfologia de les quetes,…). A més, visualitzarem les ales de les mosques muntades en portaobjectes, i diferents mutants per aquest tret; i el sistema nerviós i traqueal embrionaris de Drosophila. També hi trobareu un pòster esquemàtic dedicat a Drosophila, i a les característiques que la fan un dels models més utilitzats en la recerca genètica.

  • La química i el color

Facultat de Química

En aquest taller es presenta l’efecte de la radiació ultraviolada i infraroja en diferents substàncies, amb un èmfasi especial en la fluorescència. A més es mostra com es pot detectar sang a l’escena d’un crim, utilitzant la quimioluminescència que té lloc quan reaccionen la hemoglobina i el luminol. Utilitzant nitrogen líquid estudiarem els efectes que provoquen les baixes temperatures en les propietats d’alguns materials. Finalment farem alguns experiments amb substàncies químiques habituals a les nostres llars.

  • La Terra com una ceba: fes la teva pròpia miniTERRA

Geologia Sedimentària. Departament Petrologia, Geoquímica i Geologia Aplicada. Facultat de Ciències de la Terra

Sabeu com és per dins el planeta Terra? La Terra és un cos viu i en canvi constant. Saps que s’assembla molt a una ceba, perquè també està formada per capes diferents? Saps que l’interior de la Terra és a la mateixa temperatura que la superfície del Sol? Descobreix les capes del nostre planeta tot construint una maqueta amb les instruccions que et proposem… i emporta-te-la a casa!

  • Leucèmia: desmuntant el castell de cartes

Epigenètica del Càncer. Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

Com en la majoria de tumors, les cèl·lules leucèmiques son el resultat d’un precari procés d’acumulació d’errors, anomalies i petits desastres, que les aïllen de la resta del teixit – la sang – i les empenyen a un creixement descontrolat.

Malgrat produir malalties molt greus, doncs, la cèl·lula leucèmica és com un castell de cartes: molt inestable. I si sabéssim quina carta retirar, per a fer-lo caure sense malmetre la resta de cèl·lules sanes del cos?

Vine al taller de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras i aprendràs com, gràcies a la ciència, cada dia descobrim més cartes clau per a desmuntar la leucèmia. El taller està pensat per a grups escolars de cicle superior d’educació primària i cicle inicial de secundària. Té menys interès per a grups de nois i noies més grans.            

  • Materialitza’t

Secció Departamental de Ciència i Enginyeria de Materials. Departament de Ciència de Materials i Química Física. Facultat de Química

La ciència i l’enginyeria de materials són una part molt important en el desenvolupament d’una societat. Crear nous materials, entendre’n el comportament, poder-los fabricar i aplicar, i reciclar-los al final de la seva vida útil perquè la sostenibilitat és cada vegada més important, són factors clau de futur. En aquest taller gaudirem amb les explicacions divulgatives sobre impressió 3D, sobre nous materials de construcció amb visió sostenible, sobre biomaterials, etc. Ens endinsarem en el món de la ciència i l’enginyeria de materials. Us materialitzarem a tots!

  • Micromons

Litoteca. Facultat de Ciències de la Terra.

Un sediment és una acumulació incoherent de fragments de diferents mides, rocosos o orgànics, transportats i dipositats per processos físics (fragmentació, erosió i transport), químics (dissolució i precipitació) o biològics (activitat dels organismes o acumulació de les seves restes), en zones marines o continentals.

L’estudi dels sediments és important perquè permet conèixer la història de la Terra, des de com es distribuïen els continents en el passat fins a quins animals han aparegut, quins viuen encara al planeta i quins s’han extingit.

La sorra de platja o del desert és un bon exemple de sediment. Aquest taller consisteix a observar amb lupa binocular grans de sorra de platja i de sediment marí. Comprovarem que no són el que sembla i descobrirem els micromons que hi podem trobar.

  • Oikopleura dioica, els nostres germans del plàncton marí

EvoDevoGenomics (Cañestro’s Lab). Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística. Facultat de Biologia

El plàncton marí és el conjunt d’organismes, generalment microscòpics, que viuen suspesos a l’aigua marina i dels que s’alimenten animals més grans com els peixos o fins i tot les balenes. Però… que podem tenir en comú els humans amb qualsevol d’aquests diminuts organismes? Doncs més del que pensem. Oikopleura dioica és un dels integrants del plàncton marí i resulta que pertany al grup germà evolutiu del nostre propi grup: els vertebrats (peixos, amfibis, rèptils, mamífers i ocells). Al seu cos podem trobar molts dels òrgans i estructures que també trobem al nostre i al de tots els altres vertebrats. A més, Oikopleura dioica evoluciona molt més ràpid i és molt més simple que nosaltres, així que estudiant la seva biologia i la seva evolució podem aprendre moltes coses de nostres orígens.

En aquest taller coneixerem a Oikopleura dioica, aprendrem com és la vida d’aquests germans llunyans i veurem com podem distingir a dins del seu cos microscòpic els mateixos òrgans i estructures que podem trobar a dins del nostre.

  • Per a què serveix una ciutat?

Grup de Recerca Ambiental Mediterrània. Departament de Geografia. Facultat de Geografia i Història

 El repte principal d’una ciutat és garantir la qualitat de vida dels seus habitants. Que es puguin desplaçar amb comoditat, que puguin viure d’una manera confortable, que tinguin accés als recursos bàsics i que disposin d’espais per treballar i també per recrear-se i esbargir-se. Aquests objectius eren els mateixos que va pensar Ildefons Cerdà durant la segona meitat del segle XIX, quan es va obrir un concurs per fer créixer la ciutat de Barcelona, que havia quedat petita per als seus habitants.

En aquest taller estudiarem de manera col·lectiva i participativa el Pla Cerdà original, per descobrir entre tots els equipaments que proposava – repartits de manera igualitària i equitativa per a tota la ciutat- i observant els canvis respecte a l’Eixample actual. I ho farem des del punt de vista sistèmic, global i transversal de la Geografia: una ciència que es fixa en tots els fenòmens físics i humans que tenen lloc a la superfície del nostre planeta. Per aquest motiu, també hi trobareu un pòster dedicat a la Geografia i a la seva divulgació.

  • Plega’t i guanya

Grup de Recerca de la Barrera Hematoencefàlica (BHE) i Transport Intestinal i Funció Epitelial de Barrera (TIFEB). Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

Sabies que l’intestí ocupa la superfície d’una pista de tennis? I que al cervell hi caben 86.000 milions de neurones? Vine a descobrir com s’estructuren aquests òrgans per aconseguir encabir-ho tot. La clau es troba en els plecs!

En aquest taller experimentaràs com es pleguen aquestes estructures i observaràs al microscopi preparacions de teixit intestinal i cerebral.

  • Qui soc? Juguem amb l’herbari

Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal. Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI). Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i Facultat de Biologia

En aquest taller aprendrem a reconèixer algunes de les plantes més comunes del nostre territori a través d’un joc. Es faran servir plecs d’herbari digitalitzats i els participants hauran d’esbrinar quines plantes són amb l’ajuda de claus dicotòmiques. Aquestes claus dicotòmiques s’organitzen sempre en forma de dues possibilitats excloents i s’ha d’anar escollint entre les alternatives que ens plantegen fins que s’aconsegueix identificar la planta. L’elecció de l’alternativa correcta requereix fixar-se bé en com és la planta i quins són els seus trets identificatius. Les 10 primeres persones que aconsegueixin identificar totes les plantes tindran premi.

  • Qui viu sota les pedres del riu?

Projecte RiuNet – FEHMLab. Facultat de Biologia

Taller d’observació de fauna dels rius mediterranis. Durem un aquari amb individus vius d’insectes i altres invertebrats aquàtics que els assistents podran conèixer i identificar amb l’app RiuNet, una eina de ciència ciutadana per conèixer la salut dels nostres rius.

  • Regeneració en planàries

Planarian Lab. Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística. Facultat de Biologia

La regeneració és la capacitat d’un organisme de reemplaçar fragments perduts a causa d’un trauma o degeneració. El nostre grup d’investigació estudia el procés regeneratiu de les planàries d’aigua dolça. Aquests animals, son capaços de regenerar un nou organisme sencer a partir de petits fragments del seu cos. Una altra propietat espectacular de les planàries és la capacitat de créixer i decréixer segons la ingesta d’aliment. Tota aquesta plasticitat és deguda, a escala cel·lular, a la presència de cèl·lules mare pluripotents en un alt percentatge (entre el 20-30 % del total cel·lular en un organisme adult), així com a la contínua activitat dels mecanismes morfogenètics, que normalment apareixen una sola vegada en el desenvolupament de la resta dels altres organismes. La sorprenent capacitat regenerativa de les planàries ha atret l’interès dels científics al llarg de la història. L’aplicació de noves metodologies a escala cel·lular, molecular i genètica en l’era postgenòmica ens permet actualment estudiar el funcionament de vies i gens del desenvolupament en el procés regeneratiu d’aquests animals. Al taller us proposem descobrir aquests sorprenents animals, observar el seu procés de regeneració així com la seva plasticitat de mida.

  • Salut mental positiva i autocura: com més em cuido, més bé em sento!

Infermeria de Salut Mental i Addiccions. Escola d’Infermeria. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut

L’autocura és el conjunt de pràctiques que pot dur a terme una persona per incrementar el seu benestar i la seva salut mental positiva.

En aquest taller farem una aproximació a aquests conceptes a través d’exercicis per tal de potenciar la salut mental positiva, aprendre a fer l’autocura i descobrir la relació bidireccional entre dos conceptes: «com més em cuido, més m’estimo» i «com més m’estimo, més em cuido».

  • SAPIENS: iguals i diferents

Antropologia Biològica. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Facultat de Biologia

Què tenim en comú nosaltres amb les poblacions esquimals de Groenlàndia, les aborígenes australianes, les yanomami de l’Amazonas, les padaung de Tailàndia i les boiximanes sud-africanes? Compartim un ancestre comú, que es va originar a Àfrica fa uns 6 milions d’anys. Des dels temps dels australopitecs, van sorgir altres espècies que van començar a explorar nous territoris a Àsia i Europa, fins que l’Homo sapiens, fa 200.00 anys, va sortir del continent africà per conquerir la resta del món. En aquest viatge, les poblacions humanes es van anar adaptant als ambients de cada regió, a climes càlids i freds, a zones amb alta o baixa radiació solar, desenvolupant diferents característiques de forma i color de la pell. Les poblacions que migraven es van barrejar i van tenir criatures no només entre elles, sinó fins i tot amb altres espècies d’Homo, com els Neandertals. Aquest mestissatge entre poblacions humanes continua avui en dia. El resultat és que, tot i que compartim el 99.9% del nostre material genètic, existeix una gran diversitat humana. La recerca ha demostrat que la discriminació racial i de gènere està basada en un constructe social, sense cap base científica, amb conseqüències fatals per la humanitat. Aprenem que totes som diferents, i tanmateix molt semblants, que totes valem igual. Valorem la riquesa de la nostra diversitat humana per una societat més justa, igualitària i sostenible.

  • Seguiment de la biodiversitat marina en espais protegits

Grup de Recerca Medrecover. Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals. Facultat de Biologia. Institut Recerca de la Biodiversitat

Les àrees marines protegides són una eina de gestió essencial per preservar els ecosistemes litorals.. En aquest taller us presentarem el programa de seguiment científic dels espais marins que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat que realitza la Universitat de Barcelona i que té com objectiu fer el seguiment de la biodiversitat marina en tots els espais marins protegits de Catalunya. Fins ara, aquest seguiment s’havia concentrat especialment al Parc Natural del Cap de Creus i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, però actualment s’estén a totes les àrees incloses en la Xarxa Natura 2000, de les quals encara no es tenen dades científiques tan detallades com en el cas dels parcs marins.

Us mostrarem les principals especies i hàbitats que estudiem en aquest seguiment i les principals tècniques de mostreig que fem servir mitjançant busseig científic. L’objectiu de la nostra feina és aportar informació científica rigorosa per tractar de millorar l’estat de conservació i protegir la biodiversitat del medi marí d’arreu del territori.

  • Simulacions de Mecànica Quàntica

Física nuclear teòrica i de moltes partícules en interacció. Institut de Ciències del Cosmos de la UB. Facultat de Física

Descobreix els fenòmens més sorprenents de la mecànica quàntica com són l’efecte túnel, el principi d’incertesa de Heisenberg o l’experiment de la doble escletxa, mitjançant el joc amb les nostres simulacions de sistemes quàntics.

  • Conèixer els sòls

FORESTREAM i GI-GRIMS (Grup d’Innovació Docent). Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals Facultat de Biologia

El sòl és la capa superficial de l’escorça terrestre sotmès a canvis i a un desenvolupament característic com a resultat de la interacció entre la litosfera i la biosfera sota l’acció del clima. El sòl és un dels béns més valuosos de la humanitat, que permet la vida dels vegetals, animals i de l’ésser humà. Però aquest sistema tan important pateix actualment una degradació molt greu a tot el món. Per això en aquest taller t’animem a conèixer-lo i a tocar-lo!

  • La química dels sòls

FORESTREAM i GI-GRIMS (Grup d’Innovació Docent). Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals Facultat de Biologia

Dins dels components sòlids del sòl, a més dels silicats (quars, minerals d’argila, entre d’altres), es poden trobar una sèrie de compostos químics com el carbonat de calci, el sulfat de calci o el clorur de sodi. La seva presència condiciona nombroses propietats edàfiques i la disponibilitat de molts nutrients. Per això t’animem a veure com podem detectar-los.

  • La contaminació dels sòls

FORESTREAM i GI-GRIMS (Grup d’Innovació Docent). Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals Facultat de Biologia

La matèria orgànica i els minerals d’argila del sòl tenen una sèrie de càrregues negatives amb capacitat de retenir (adsorbir) nutrient com el potassi, el calci i el magnesi i altres cations que es troben a la fase líquida del sòl i que es coneix com capacitat d’intercanvi catiònic. Aquestes càrregues també poden retenir contaminants com ara els metalls pesants. T’animes a comprovar-ho?

  • L’erosió

FORESTREAM i GI-GRIMS (Grup d’Innovació Docent). Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals Facultat de Biologia

El sòl és un sistema no renovable a escala humana però clau per la nostra supervivència. Actualment pateix una forta degradació, i entre algunes de les causes, pèrdua de matèria orgànica, compactació, salinització, contaminació, hi ha l’erosió. Sense sòl no hi ha plantes i si no hi ha plantes què li passa al sòl? De què depèn que un sòl s’erosioni més o menys? Com podem evitar que un sòl s’erosioni? T’animem a descobrir-ho.

  • La dinàmica de l’aigua

FORESTREAM i GI-GRIMS (Grup d’Innovació Docent). Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals Facultat de Biologia

Una de les característiques que diferencien el nostre planeta de la resta de planetes coneguts és l’enorme quantitat d’aigua en estat líquid que hi podem trobar. Aquesta aigua es troba en diferent reservoris però aquests reservoris no estan aïllats els uns dels altres. L’aigua circula d’un a l’altre canviant sovint el seu estat físic i la seva composició. Amb aquest model podràs observar la dinàmica de l’aigua des de la seva infiltració al sòl fins arribar als aqüífers.

  • Què saps dels rapinyaires?

FORESTREAM i GI-GRIMS (Grup d’Innovació Docent). Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals Facultat de Biologia

Amb material físic com plomes i fotografies podem conèixer les rapinyaires més comuns de Catalunya y com la seva fisionomia està relacionada amb el seu estil de vida, alimentació i hàbits.

  • L’aigua, un bé indispensable per les plantes terrestres i una greu amenaça pel canvi climàtic

FORESTREAM i GI-GRIMS (Grup d’Innovació Docent). Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals Facultat de Biologia

Les plantes necessiten aconseguir i retenir aigua per viure. Per això, han desenvolupat arrels llargues que es fixen al sòl i que els permeten d’absorbir aigua i nutrients. A més, tenen fulles protegides a fi d’evitar les pèrdues excessives d’aigua, que alhora absorbeixen llum i assimilen CO2. El canvi climàtic suposa una greu amenaça per la disponibilitat hídrica i afecta greument a les plantes, tant en el seu entorn natural com per aquelles destinades al consum humà i animal. En aquest taller s’identificaran els principals mecanismes de les plantes per l’absorció, distribució i retenció de l’aigua, així com conèixer quines són les conseqüències d’una manca d’aquesta. Els participants del taller podran observar les arrels, realitzar preparacions microscòpiques per observar els estomes de les fulles i identificar els tricomes d’aquestes. A més, podran veure en directe l’absorció i distribució de l’aigua i identificar els principals problemes pels quals les plantes es veuen afectades quan hi ha un dèficit hídric.

  • Què són, per a què serveixen i com es dispersen les llavors? Pot la seva distribució suposar una amenaça per la biodiversitat dels ecosistemes?

FORESTREAM i GI-GRIMS (Grup d’Innovació Docent). Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals Facultat de Biologia

Hi ha moltíssims tipus de llavors: de més grosses o de més petites, llises o rugoses, dures o toves…, i cadascuna té característiques diferents. En aquesta activitat entendrem què són les llavors, per a què serveixen (contenen l’embrió, el qual dona lloc a plantes senceres) i com es dispersen. Cada tipus de llavor es dispersa de manera diferent: mentre que n’hi ha algunes, com les del coco, que es dispersen per l’aigua, d’altres les dispersa el vent, les formigues, els ocells o els mamífers. També aprendrem com els humans influïm en la dispersió d’aquestes llavors i s’explicarà com la propagació de llavors no autòctones suposen una amenaça per la nostra biodiversitat.

  • Viatge al centre de la ceràmica

Cultura Material i Arqueometria UB (ARQ|UB, GRACPE). Departament d’Història i Arqueologia. Facultat de Geografia i Història

Com es fa un vas? Vols conèixer quina és la història de la ceràmica de Barcelona? En aquest taller farem un viatge per explorar el món de la ceràmica i com els arqueòlegs la utilitzen per reconstruir el passat. Farem servir diferents pastes i tècniques per aprendre a elaborar ceràmica, i veurem algunes ceràmiques produïdes a Barcelona durant diversos segles.

Durant el taller, aprendrem a obtenir inforSAmació observant les ceràmiques i descobrirem com podem reconstruir la fabricació i l’ús que se’n feia utilitzant tècniques analítiques que permeten identificar la composició química i mineralògica de les pastes ceràmiques. També veurem amb quines tècniques s’identifiquen els pigments que es van usar per elaborar les diferents decoracions.

  • Vine a menjar sopa de lletres i a fer el iuristest

Càtedra Jean Monnet de Dret Privat europeu i ClinHab. Departament de Dret Privat. Facultat de Dret

En aquest taller aprendrem, en to lúdic, qüestions jurídiques relacionades amb el dret europeu, el dret dels consumidors i l’habitatge. A aquest efecte, hem preparat una sopa de lletres en què han de trobar expressions relacionades amb aquests temes i també un test de coneixements jurídics sobre qüestions quotidianes.