Exposició. ‘Núria Feliu. Ja us he reconegut’

Aquesta exposició del fotògraf Josep Vicens, amb la col·laboració del periodista Albert Torras i amb l’ajut inestimable de la família Feliu, vol homenatjar els 80 anys de l’artista santsenca Núria Feliu fent un recorregut per la seva vida i actuacions.

Núria Feliu va néixer a la plaça Vella de Sants. Filla de treballadors, des de molt petita va haver d’assumir les responsabilitats que les circumstàncies exigien, com per exemple tenir cura del seus germans petits o anar a vendre a la parada que la mare tenia al popular mercat de Sants.

Als set anys començà a estudiar piano i solfeig amb la professora Magda Prunera, que fou també professora del tenor Josep Carreras, fills també de Sants.

A causa d’aquests coneixements, el director de l’Orfeó Canigó la va a buscar perquè entri a cantar en aquella societat i fins i tot perquè ajudi a dirigir els assaigs parcials. I no acaba aquí la cosa, a més de ser professora auxiliar de l’Orfeó, s’aficiona al ball i entra a l’esbart “Amics de la Dansa” i, més tard, al mateix Orfeó comença a fer teatre, on cada quinze dies oferien una representació.

Després d’un temps de rodatge s’integra al Teatre Experimental Català fins que un dia algú veu la Núria en una representació de Les Arrels, d’arnold Weskwe, on interpreta una cançó. Aquesta persona li diu que s’estan buscant intèrprets que no siguin autors, li fan una prova a EDIGSA i, gairebé sense adonar-se’n, es troba en un estudi de gravació enregistrant Jericó i Anirem tots cap al cel, el seu primer disc.

El 4 d’octubre de 1964 fa la seva primera actuació, acompanyada pels Quatre Gats, a Palau Satort i l’any 1966 li és concedit el premi a la millor cantant d’Espanya.

A partir d’aquí, la seva carreta és apoteòsica. Actuà al Waldorf Astòria de Nova York, amb Tete Montoliu, al festival de Knokke a Bèlgica, al festiva d’Atenes, a la majoria dels països d’Europa i a Sudamèrica.

El  1976 fou guardonada amb el Premi de Cultura Popular concedit pel Ministeri de Cultura pel seu disc Cançons d’ Apel·les Mestres, el  1979  amb la   Medalla del Cercle català de  Madrid, el  1985 amb la  Creu de Sant Jordi, el  1990 amb el Premi Sant Jordi de cinematografia concedit per  RNE i el Premi  SGAE per la seva trajectòria.

Als últims anys cal destacar els seus recitals de ‘Poemes patriòtics’ als centres culturals d’arreu de Catalunya.

Submit a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *