Les històries de terror tenen el seu origen en les llegendes folklòriques i religioses que eren usades amb l’efecte d’inculcar por per a imposar prohibicions i generar ansietats morals. Més endavant la literatura del romanticisme va convertir aquestes històries en versions més atmosfèriques i ornamentades amb tots els elements excepte la por. Per què? Per a construir un gènere, una indústria i un públic.

El cinema de terror i els seus monstres utilitzen com a material les pors i ansietats col·lectives de la nostra societat però el que abans era per espantar ara es fa servir per entretenir, es converteix en campió d’audiència i en un símbol identificador de l’època que ens ha tocat viure: Frankestein, l’obrer mecànic; Dràcula el paràsit social i la crítica elitista; la Mòmia, la realització de desitjos pendents; l’home Llop, un ciutadà animal i pulsional; els zombies ramats de persones inconscients arrasant centres comercials i zones residencials tot i que sense targeta de crèdit.


A través del cinema us convidem a preguntar-vos sobre les pròpies pors.

Les formes de la por (02/11 – 18:30 h) és la conferència que enceta el cicle. L’especialista cinematogràfica Violeta Kovacsics parla de les formes del terror que des de l’inici del cinema han pres forma de monstres com el Nosferatu, el personatge de Murnau que va inaugurar el gènere del terror.

Aquesta pel·lícula, precisament, la podreu veure en pantalla gran l’endemà de la xerrada. Just fa cent anys de l’estrena de Nosferatu (03/11 – 19:00 h), obra clau de l’expressionisme alemany i paradigma del cinema de terror. La projecció s’acompanya de música en directe amb en Sergi Sirvent al piano i teclats i en Martí Serra a càrrec del saxo tenor, soprano i baríton.


La setmana següent, el crític Quim Casas exposarà La doble cara del monstre (09/11 – 18:30 h). En aquesta segona conversa, detallarà com en moments socials i polítics convulsos dels Estats Units d’Amèrica com la Gran Depressió, la fòbia anticomunista o el perill nuclear van sorgir films emblemàtics, com a forma d’expressió d’angoixes i pors de la societat americana.

L’endemà, la pel·lícula Invasion of the body snatchers (10/11 – 19:00 h, VOSE) il·lustrarà perfectament aquesta tesi. Dirigida per Don Siegel l’any 1956, és un clàssic del gènere de terror i de la ciència-ficció de l’època, on la paranoia anticomunista estava al seu punt més àlgid. El film, traduït com a La invasió dels lladres de cossos, narra la invasió extraterrestre amb la intenció de reemplaçar la raça humana amb rèpliques exactes de cada ésser, però buits de sentiments.

Totes les activitats són gratuïtes.