A primera hora del matí quan sona el despertador és fosc i quan surts de casa la temperatura t’obliga a vestir-te amb una màniga més, a guardar les estimades sandàlies i cobrir-te els peus. Efectivament, la tardor ja és aquí. Un període en què a pesar que en l’imaginari social esdevingui una tornada a la rutina que ve acompanyada d’un sentiment de melancolia és també una estació plena de colors, amb un magnífic assortit de productes de gastronomia (bolets, magranes, figues, codony, castanyes i els dolços panellets) i una època d’inici de nous projectes i múltiples propostes i activitats que omplen la ciutat. Fins i tot massa! Al Centre Cívic Fort Pienc de Barcelona us fem una selecció de la nostra programació per aquesta temporada.

A partir d’octubre iniciem de nou les projeccions de documentals Docs del Mes amb el nostre forista criat en un videoclub Oscar Sueiro. Misteri, thriller, lluita, amistat, emoció i diversió per ampliar la nostra mirada i descobrir històries d’arreu del món amb El Secret del Doctor Grinberg, Rebellion, Oh Dear Sara i Karaoke Paradise.


La temporada de música clàssica l’obrirà l’ESMUC amb divertida òpera de Robin Sansen. Divertida? Sí, perquè es tracta d’una òpera buffa que és un subgènere operístic de temàtica còmica, problemes quotidians, plena d’embolics i situacions inversemblants. Imperdible.

Tornarem a col·laborar amb Art Llobet, el festival de les arts i guitarra amb el Duo Logos i el seu emotiu i original repertori amb cançons populars argentines i portugueses. La soprano Romina Krieger acompanyada de la pianista Montse Pujol ens oferiran un viatge a través de la música i les melodies del món. El jove duet Ambroy sorgits del Conservatori del Liceu experimenten les capacitats sonores del seu instrument: el violí.

Els vespres de jazz d’aquest trimestre emanen joventut, experimentació, pluralitat d’estils i revisió de clàssics i d’insígnies del jazz. Sorgits d’El taller de Músics, l’escola que ha impulsat arreu el jazz català amb un prestigi indiscutible, comptarem amb Jofre Fité Trio i Maria Vinent Trio.


Hi ha alguna persona que encara dubti que les arts escèniques produeixen alegria, amor i plaer, és a dir, les sensacions necessàries per generar les famoses hormones de la felicitat? Aquest trimestre vine a viure aquesta màgica connexió d’emoció i empatia amb el Barcelona Districte Cultural, el circuit cultural als barris per a totes les edats: Alba Morena (música actual), Black (dansa), Lázaro (una adaptació del clàssic Lazarillo de Tormes revestida amb breakdance) Prometeu (espectacle per a infants d’entre 7 i 11 anys).

I si vols experimentar el moviment com a eina primordial del benestar tens una oportunitat única de fer gratuïtament un workshop amb la Cia Moveo. Amb seu a Barcelona, Moveo crea espectacles de teatre-dansa que a través d’un delicat treball físic i una gran riquesa imaginativa acosta al públic la capacitat comunicativa d’aquest gènere teatral.

Per als amants del cinema la tardor és també el mes del terror i del gènere fantàstic,  ja que coincideix amb el Festival de Sitges i la celebració anglosaxona de Halloween, la tradició catòlica del Dia dels Difunts o la versió mexicana del Día de Muertos.

A Fort Pienc el mes de novembre ens preguntarem: de què tenim por?

Les històries de terror tenen el seu origen en les llegendes folklòriques i religioses que eren usades amb l’efecte d’inculcar por per a imposar prohibicions i generar ansietats morals. Més endavant la literatura del romanticisme va convertir aquestes històries en versions més atmosfèriques i ornamentades amb tots els elements excepte la por. Per què? Per a construir un gènere, una indústria i un públic.

El cinema de terror i els seus monstres utilitzen com a material les pors i ansietats col·lectives de la nostra societat però el que abans era per espantar ara es fa servir per entretenir, es converteix en campió d’audiència i en un símbol identificador de l’època que ens ha tocat viure: Frankestein, l’obrer mecànic, nou mite de Prometeu de la modernitat; Dràcula el paràsit social i la crítica elitista; la Mòmia, la realització de desitjos pendents; l’home Llop, un ciutadà animal i pulsional; els zombies ramats de persones inconscients arrasant centres comercials i zones residencials tot i que sense targeta de crèdit.

Comptarem amb Violeta Kovacsics i Quim Casas per ampliar i aprendre sobre les formes de la por i les cares del monstres a la història. Iniciarem les projeccions d’aquest cicle amb un homenatge als 100 anys de Nosferatu amb música en directe a càrrec de Sergi Sirvent. Posteriorment, Invasion of the Body Snatchers ens mostrarà la por a una invasió alienígena com a metàfora política dels estats units durant la guerra freda.

George Romero, el pare dels zombies, utilitzà aquesta figura com a crítica del comportament humà i els seus grans defectes. En una entrevista li preguntaren qui representaria a dia d’avui aquest paper. Ell, cineasta subversiu, contestà que podrien ser per exemple els refugiats, les persones migrades, les persones sense sostre… aquells humans que no són assimilats per la societat i són tractats en tant que diferents, com a monstres.

Tant el cicle Històries de supervivència amb la col·laboració de Fundació Arrels i Lola no estàs sola, com les projeccions de Pantalla Barcelona ens mostraran aquesta alteritat que la societat manté als marges com allò que no pot ser assimilat. Projectarem un reportatge amb les històries de les persones sense sostre, Waiting Barcelona (la història d’una persona migrada sense papers pels carrers de Barcelona) i Los Miserables (la lluita per la supervivència als suburbis de Paris).

Arribem ja al final d’aquesta història i ens podríem preguntar quin és el missatge? Necessitem cada cop més cultura, més emocions i més monstres per tornar-nos més humans.